Caminant pel cel

M'ha citat en un a habitació amb les parets folrades de fusta, parquet al terra i una gran taula lacada massa negra. No hauria d'haver vingut; no servirà per a res. Les làmpades escampen una llum somorta que es fon amb la intensitat domesticada del Sol radiant que entra per la finestra. Fa una estona que l'espero i a cada minut em sembla més inútil. Veig el carrer a través de les cortines. Passen mares amb fills cridaners i bicicletes que fan dringar el timbre. De la paret estant, un home amb aspecte noble mira guerxo dins un retrat antic; no a mi, sinó la cadira buida atrinxerada a l'altra banda de la taula. Hi ha una gavardina solitària al penja-robes.

Cops de taló precedeixen amb un crescendo l'obertura de la porta i la melodiosa veu que m'anuncia:

"Em sap greu haver-li de dir que... ja no vindrà... més".

Yoctorelat: el relat més curt amb plantejament, nus i desenllaç

Tic - tac.